8/6/09

M'acomiado...





Bé, ara sí : és hora de tancar el blog.

Aquesta ésl'última entrada que faig. No sé què més dir... ja he resumit mínimament els meus resultats a la conclusió final.
Bé, doncs una vegada més, dir que tanco aquesta assignatura bastant satisfeta i contenta amb la feina realitzada, ja que a més d'haver-ne après bastant, m'ho he passat molt bé a l'hora de fer treball grupal final. El meu grup ha sigut un molt bon grup i la presentació va estar molt bé. He de dir,que en part, m'en alegro que aquell dia arribéssim 8 alumnes sense grup... ja que gràcies a aquell "despiste" vam poder formar el nostre grup d'observació. aquesta tasca és, pot ser, la que més m'ha ensenyat, entre d'altres. ha sigut una feina suau però continua i intensa. hem tingut la oportunitat d'observar la nostra propia classe i de aprendre a saber treure conclusions a partir de les nostres observacions. crec que aquesta feina ha sigut de les millos que he tingut. Encara que nohem rebut informació newcessàriaper a realitzar-la, el fet d'haver-nos de buscar la vida ha sigut el punt mig per a realitzar-nos nosaltres mateixes.
Agraeixo l'atenció dels companys i l'actitud delprofessor davant tots i cadascun dels nostres treballs. Gràcies i felicitats per treure una classe endavant com s'ha fet,ja quemoltes classes van ser preparades al mateix dia.

Salutacions i ànims amb els que vénen darrere!! Yehudit

Darreres conclusions

Ja hem arribat al final d'aquesta assignatura, i, amb ella, el final del blog.
M'agradaria comentar tots els aspectes que m'han ajudat a poder dur a terme aquesta tasca, i no són més que els diàlegs i les explicaciones que s'han donat a classe durant el curs. nous conceptes s'han anat introduïnt, noves formes de dir i nous coneixements. al principi creia que no treuria molta informació en aquesta assignatura, però ara penso tot el contrari: el fet de treballar en grup i de formar grups de discussió és una de les millos maneres d'escoltar diferents pensaments, opinions i conceptes que potser, no havies escoltat encara o no d'aquesta manera...
a mi,personalment, m'ha ajudat a crear-me un ritme diferent d'intervenció i de diàleg, a veure les classes des d'altre punt de vista i a saber disfrutar-les molt més.
tot ique al principi la idea del blog no em semblava massa bona, he de reconéixer que ara m'encanta. la trobo ràpida, ordenada i còmode. És un lloc públic però al mateix temps, individual.
No em possaré a dir un per un quins són els coneixements que he adquirit ni tampoc et resumiré l'assignatura sensera... crec que amb el dia a dia d'aquest blog ja es veu clarament quin ha sigut l'aprenentatge... això sí!!: he de reconéixer que els diaris són els meus nous amics... ja els llegia avants,però no és el fet de llegir-los, sinó el com llegir-los.. això sique és un nou aprenentatge per a mi en aquesta assignatura...el poder llegir qualsevol notícia odiari i poder interpretar-lo des d'una visió de l'educació o pedagògica.
També dir que el treball continu i el blog m'han servit de bona ajuda per a matitzar millor el treball diari i seguit.
Ha sigut de molt bon gust cursar aquesta assignatura i estic satisfeta amb els seus resultats.

29/5/09

CHAMPIONS, BARÇA



27. maig. 2009

Copa Champions Barça

Torna , després de tres anys, la tercera champions al Barça.

Aquest ha sigut un fet bastant important per a l'història de Catalunya, ja que no només s'ha aconseguit la champions sinó que també la del rei i la de la lliga. Hem sentit parlar molt sobre aquestes últimes jugades, però no tots els comenaris han seigut del mateix estil...

Què és, pot ser, el que els ha fet guanyar? no val això de que és el millor equip, ni fanatismes... mire'm-ho des d'un punt de vista més proper a nosaltres, mire'm-ho des d'una visió pedagògica i de l'educació.

L'organització i el treball en equip, el bon enteniment am el seu entrenador ( educador - educant ) entrenador com a educador i equip com a educant.

Hi a pedagogia allà on no s'ho imagina ningú... hi ha educació en cadascun dels actes i les jugades d'un equip... només cal que es miri de ben aprop i se s'àpiga trobar...

És totalment essencial una bona educació en un bon equip. Què hi pensem quan es veuen alguns jugadors cridar-se o tenir males paraules amb l'àrbitre?no tots els equips tenen jugadors ambuna base educativa ni pedagògia i això, es nota!

és clar que el barça ha fet una bona jugada i ha sapigut complementar-se bé i jugar en eauip, que al cap i a la f, és el principal objectiu.!

FORÇA BARÇA!!

22/5/09

El nuevo presidente de los rectores quiere acercar la universidad a la sociedad
La universidad va a estar presente en todos los procesos formativos que la sociedad requiera. Es necesario acercar la universidad española a la sociedad. Y para ello, a su vez necesita que la sociedad "confíe en las universidades". Estos han sido los primeros mensajes del presidente de la Conferencia de Rectores de las Universidades Españolas (CRUE), Federico Gutiérrrez-Solana, que hasta hoy ha ocupado el cargo de forma provisional tras las la salida de Ángel Gabilondo para hacerse cargo del Ministerio de Educación. Gutiérrez-Solana, rector de la Universidad de Cantabria, ha sido elegido por la asamblea general de la CRUE, con 58 votos a favor de los 64 emitidos.
El nuevo presidente de los rectores ha dicho que en la agenda de temas para hablar con el Ministerio de Educación de "manera inmediata" está la propuesta del presidente del Gobierno, José Luis Rodríguez Zapatero, de financiar con 70 millones de euros que jóvenes en paro puedan cursar, gratis, un máster. Pero sin duda, el mayor reto al que tendrá que hacer frente durante sus próximos dos años de mandato será la reforma de las universidades para adaptarlas a un esquema común en toda Europa (el proceso de Bolonia), que abre nuevas posibilidades al sistema pero que aún tiene enfrentar la oposición de parte de alumnos y profesores.
La asamblea general de la CRUE ha elegido también al nuevo comité permanente, cuyos vicepresidentes son los rectores de la Universidad de Málaga, Adelaida de la Calle, y de la de Santiago de Compostela, Senén Barro Armeneiro.

18/5/09

TREBALL EN GRUP.8

DINAMITZACIÓ dels 7 grups

Bé, ja estem acabant una de les primeres parts del treball. Ja hem fet tota la recerca convenient i ens hem reunit amb tothom per tal d'aclarir dubtes i ara toca exposar els nostres treballs.
S'ha decidit crear un powerpoint per tal de plasmar mínimament les pautes de cada treball amb la seva informació precisa i justa per facilitar la informació a la resta de companys.
El nostre grup ha fet el mateix...
Ens he preparat la nostra exposició i hem fet un powerpoint on exposem pas per pas cadascuna de les tècniques utilitzades en els diferents grups creats a classe.

15/5/09

Bloque III

PLA BOLONYA
Temes que es tracten:

Grup 1. Planificació dels estudis. Inclou competències generals i estructura del títol (assignatures obligatòries i optatives, pràctiques, treball final de grau).

Grup 2. Transició i reconeixement. Inclou pla d’adaptació. Harmonització del títol i reconeixement a Europa, canvis d’universitat a mig títol, etc.

Grup 3. Finançament universitat. Inclou context econòmic, beques.

Grup 4. Professorat. Inclou preparació i adaptació a Bolonya, dedicació professorat. Recerca.

Grup 5. Metodologies aula. Inclou sistema d’accés, compatibilitat feina-estudis. Perfil dels estudiants. Capacitats necessàries.

Grup 6. Organització universitat. Òrgans de govern. Organització i representació estudiants. Canals de participació. Mecanismes per incidir en el canvi de la institució.

Grup 7. Avaluació. Inclou avaluació dels aprenentatges i del rendiment (incloses les pràctiques i treball final de grau). També inclou avaluació del professorat i del sistema en general

Grup 8. Grup de tècniques de dinamització de grups: s'encarrega d'obsrvar i controlar la forma de realització dels diferents temes i trobar noves tècniques per al bon funcionament d'un grup. el treball en grup és molt important, per això ha de mirar de trobar totes i cada una de les tècniques que utilitzen cada grup i intentar ajudar-los en allò que sigui possible.

LA OLA

LA OLA

La Ola… quin “peliculón”. M’ha agradat molt i m’ha fet pensar i opinar moltíssim.
He pogut veure la pedagogia des d’un altre punt de vista del qual no en tenia encara coneixement o no en pensava.
El tema principal parteix de la pregunta que es formulen els alumnes: “com és possible que el poble alemany al·legui ignorància a la derrota del poble jueu?”
És aquí on el professor s’inspira i decideix posar a prova als seus alumnes.
Els proposa un nou règim d’extrema disciplina i els hi fa la pregunta: “creieu que és impossible que una altra dictadura torni es torni a implantar a Alemanya?”
El resultat el sorprèn al veure que la classe actua com a tal i que poc a poc se li està escapant de les mans, fins decidir aturar l’experiment abans que sigui massa tard... però ja ho és. Intenta finalitzar l’experiment posant a prova els seus límits i descobreix que cada cop van més enllà i que s’estan tornant tots uns dictadors. Els alumnes es mostren defraudats i pensen que se’ls ha mentit. Un dels presents no pot controlar la situació i amenaça la classe amb una pistola... la cosa no acaba bé...
És això el què el professor volia? O no s’esperava aquesta actitud de part dels seus alumnes?
Personalment veig l’experiment prou real i bastant encertat, però per altra banda crec que és massa arriscat ja que estem tractant amb una mostra massa manipulada de la qual podem extreure resultats negatius. Potser el professor hauria d’haver controlat una mica més la situació abans d’arribar tant lluny, doncs no són més que joves que encara no tenen una visió fixa ni una gran capacitat de reacció. Tot i així continuo dient que la idea m’agrada, sempre i quan estigui ben estudiada prèviament.
Aparentment podem pensar en una pedagogia autoritària, però no és aquest el tema central del drama.
Què entendríem per Educació autoritària o Pedagogia autoritària?
La educación que llamamos "autoritaria" o "heterónoma" traza una frontera infranqueable entre el educador y el educando, al poner todo el peso del acto educativo sobre el primero: el educador es el que sabe y el que establece las normas una vez que ha dilucidado con qué fines y con qué métodos ejerce su función. El educando queda reducido a receptor pasivo de la acción educativa. Los contenidos educativos, así como los métodos y técnicas al educando le vienen impuestos desde fuera. Dentro de este modelo hay que incluir, desde las formas tradicionales de educación religiosa a la educación positivista, abierta a la pedagogía experimental: la psicología y la sociología se revelan a este respecto ciencias que aportan conocimientos útiles para mejorar las técnicas pedagógicas. En este apartado a menudo encontramos una simbiosis muy característica de posiciones conservadoras, tanto en los ideales que se transmiten como en los valores sociales que se defienden, con un afán de fundamentar la pedagogía, y sobre todo la didáctica, en un saber científico experimental. El representante cabal de la pedagogía heterónoma, en virtud sobre todo de haber sido el primero en formularla de manera sistemática, como bien saben los lectores, es Johann Friedrich Herbart.
Lo más fácil sería contraponer a esta pedagogía "autoritaria", o "heterónoma", hecha desde arriba, que recurre a la disciplina como técnica didáctica, una "antiautoritaria autoritaria", que subraya la libertad del individuo y que, por tanto, coloca al educando en el centro del proceso educativo y rechaza los métodos impuestos desde fuera, a los que tilda de autoritarios. Al hacer hincapié en la idea de la libertad como constitutiva de lo humano, de cada individuo en particular, y de la sociedad en su totalidad, que se concibe como convivencia en libertad, estamos aludiendo a una pedagogía que se reconoce en Locke y Rousseau y que podría caracterizarse por una buena cantidad de rasgos comunes.

Bibliografia: ESTUDIOS. filosofía-historia-letrasVerano-Otoño 1996
Educación autoritaria, liberal y democrática