29/5/09

CHAMPIONS, BARÇA



27. maig. 2009

Copa Champions Barça

Torna , després de tres anys, la tercera champions al Barça.

Aquest ha sigut un fet bastant important per a l'història de Catalunya, ja que no només s'ha aconseguit la champions sinó que també la del rei i la de la lliga. Hem sentit parlar molt sobre aquestes últimes jugades, però no tots els comenaris han seigut del mateix estil...

Què és, pot ser, el que els ha fet guanyar? no val això de que és el millor equip, ni fanatismes... mire'm-ho des d'un punt de vista més proper a nosaltres, mire'm-ho des d'una visió pedagògica i de l'educació.

L'organització i el treball en equip, el bon enteniment am el seu entrenador ( educador - educant ) entrenador com a educador i equip com a educant.

Hi a pedagogia allà on no s'ho imagina ningú... hi ha educació en cadascun dels actes i les jugades d'un equip... només cal que es miri de ben aprop i se s'àpiga trobar...

És totalment essencial una bona educació en un bon equip. Què hi pensem quan es veuen alguns jugadors cridar-se o tenir males paraules amb l'àrbitre?no tots els equips tenen jugadors ambuna base educativa ni pedagògia i això, es nota!

és clar que el barça ha fet una bona jugada i ha sapigut complementar-se bé i jugar en eauip, que al cap i a la f, és el principal objectiu.!

FORÇA BARÇA!!

22/5/09

El nuevo presidente de los rectores quiere acercar la universidad a la sociedad
La universidad va a estar presente en todos los procesos formativos que la sociedad requiera. Es necesario acercar la universidad española a la sociedad. Y para ello, a su vez necesita que la sociedad "confíe en las universidades". Estos han sido los primeros mensajes del presidente de la Conferencia de Rectores de las Universidades Españolas (CRUE), Federico Gutiérrrez-Solana, que hasta hoy ha ocupado el cargo de forma provisional tras las la salida de Ángel Gabilondo para hacerse cargo del Ministerio de Educación. Gutiérrez-Solana, rector de la Universidad de Cantabria, ha sido elegido por la asamblea general de la CRUE, con 58 votos a favor de los 64 emitidos.
El nuevo presidente de los rectores ha dicho que en la agenda de temas para hablar con el Ministerio de Educación de "manera inmediata" está la propuesta del presidente del Gobierno, José Luis Rodríguez Zapatero, de financiar con 70 millones de euros que jóvenes en paro puedan cursar, gratis, un máster. Pero sin duda, el mayor reto al que tendrá que hacer frente durante sus próximos dos años de mandato será la reforma de las universidades para adaptarlas a un esquema común en toda Europa (el proceso de Bolonia), que abre nuevas posibilidades al sistema pero que aún tiene enfrentar la oposición de parte de alumnos y profesores.
La asamblea general de la CRUE ha elegido también al nuevo comité permanente, cuyos vicepresidentes son los rectores de la Universidad de Málaga, Adelaida de la Calle, y de la de Santiago de Compostela, Senén Barro Armeneiro.

18/5/09

TREBALL EN GRUP.8

DINAMITZACIÓ dels 7 grups

Bé, ja estem acabant una de les primeres parts del treball. Ja hem fet tota la recerca convenient i ens hem reunit amb tothom per tal d'aclarir dubtes i ara toca exposar els nostres treballs.
S'ha decidit crear un powerpoint per tal de plasmar mínimament les pautes de cada treball amb la seva informació precisa i justa per facilitar la informació a la resta de companys.
El nostre grup ha fet el mateix...
Ens he preparat la nostra exposició i hem fet un powerpoint on exposem pas per pas cadascuna de les tècniques utilitzades en els diferents grups creats a classe.

15/5/09

Bloque III

PLA BOLONYA
Temes que es tracten:

Grup 1. Planificació dels estudis. Inclou competències generals i estructura del títol (assignatures obligatòries i optatives, pràctiques, treball final de grau).

Grup 2. Transició i reconeixement. Inclou pla d’adaptació. Harmonització del títol i reconeixement a Europa, canvis d’universitat a mig títol, etc.

Grup 3. Finançament universitat. Inclou context econòmic, beques.

Grup 4. Professorat. Inclou preparació i adaptació a Bolonya, dedicació professorat. Recerca.

Grup 5. Metodologies aula. Inclou sistema d’accés, compatibilitat feina-estudis. Perfil dels estudiants. Capacitats necessàries.

Grup 6. Organització universitat. Òrgans de govern. Organització i representació estudiants. Canals de participació. Mecanismes per incidir en el canvi de la institució.

Grup 7. Avaluació. Inclou avaluació dels aprenentatges i del rendiment (incloses les pràctiques i treball final de grau). També inclou avaluació del professorat i del sistema en general

Grup 8. Grup de tècniques de dinamització de grups: s'encarrega d'obsrvar i controlar la forma de realització dels diferents temes i trobar noves tècniques per al bon funcionament d'un grup. el treball en grup és molt important, per això ha de mirar de trobar totes i cada una de les tècniques que utilitzen cada grup i intentar ajudar-los en allò que sigui possible.

LA OLA

LA OLA

La Ola… quin “peliculón”. M’ha agradat molt i m’ha fet pensar i opinar moltíssim.
He pogut veure la pedagogia des d’un altre punt de vista del qual no en tenia encara coneixement o no en pensava.
El tema principal parteix de la pregunta que es formulen els alumnes: “com és possible que el poble alemany al·legui ignorància a la derrota del poble jueu?”
És aquí on el professor s’inspira i decideix posar a prova als seus alumnes.
Els proposa un nou règim d’extrema disciplina i els hi fa la pregunta: “creieu que és impossible que una altra dictadura torni es torni a implantar a Alemanya?”
El resultat el sorprèn al veure que la classe actua com a tal i que poc a poc se li està escapant de les mans, fins decidir aturar l’experiment abans que sigui massa tard... però ja ho és. Intenta finalitzar l’experiment posant a prova els seus límits i descobreix que cada cop van més enllà i que s’estan tornant tots uns dictadors. Els alumnes es mostren defraudats i pensen que se’ls ha mentit. Un dels presents no pot controlar la situació i amenaça la classe amb una pistola... la cosa no acaba bé...
És això el què el professor volia? O no s’esperava aquesta actitud de part dels seus alumnes?
Personalment veig l’experiment prou real i bastant encertat, però per altra banda crec que és massa arriscat ja que estem tractant amb una mostra massa manipulada de la qual podem extreure resultats negatius. Potser el professor hauria d’haver controlat una mica més la situació abans d’arribar tant lluny, doncs no són més que joves que encara no tenen una visió fixa ni una gran capacitat de reacció. Tot i així continuo dient que la idea m’agrada, sempre i quan estigui ben estudiada prèviament.
Aparentment podem pensar en una pedagogia autoritària, però no és aquest el tema central del drama.
Què entendríem per Educació autoritària o Pedagogia autoritària?
La educación que llamamos "autoritaria" o "heterónoma" traza una frontera infranqueable entre el educador y el educando, al poner todo el peso del acto educativo sobre el primero: el educador es el que sabe y el que establece las normas una vez que ha dilucidado con qué fines y con qué métodos ejerce su función. El educando queda reducido a receptor pasivo de la acción educativa. Los contenidos educativos, así como los métodos y técnicas al educando le vienen impuestos desde fuera. Dentro de este modelo hay que incluir, desde las formas tradicionales de educación religiosa a la educación positivista, abierta a la pedagogía experimental: la psicología y la sociología se revelan a este respecto ciencias que aportan conocimientos útiles para mejorar las técnicas pedagógicas. En este apartado a menudo encontramos una simbiosis muy característica de posiciones conservadoras, tanto en los ideales que se transmiten como en los valores sociales que se defienden, con un afán de fundamentar la pedagogía, y sobre todo la didáctica, en un saber científico experimental. El representante cabal de la pedagogía heterónoma, en virtud sobre todo de haber sido el primero en formularla de manera sistemática, como bien saben los lectores, es Johann Friedrich Herbart.
Lo más fácil sería contraponer a esta pedagogía "autoritaria", o "heterónoma", hecha desde arriba, que recurre a la disciplina como técnica didáctica, una "antiautoritaria autoritaria", que subraya la libertad del individuo y que, por tanto, coloca al educando en el centro del proceso educativo y rechaza los métodos impuestos desde fuera, a los que tilda de autoritarios. Al hacer hincapié en la idea de la libertad como constitutiva de lo humano, de cada individuo en particular, y de la sociedad en su totalidad, que se concibe como convivencia en libertad, estamos aludiendo a una pedagogía que se reconoce en Locke y Rousseau y que podría caracterizarse por una buena cantidad de rasgos comunes.

Bibliografia: ESTUDIOS. filosofía-historia-letrasVerano-Otoño 1996
Educación autoritaria, liberal y democrática

VÍDEOS COMENTARIOS

COMENATARIS DELS VÍDEOS
“La clase”
Ens trobem davant d'una situació bastant habitual: una classe que creu que pot prescindir de l'educació i de l'ensenyament. El rol de l'alumne és passar l'estona a classe creient que no aprèn res, però se'n adonen que en realitat estan aprenent més del que creuen encara que no ho demostren ni ho fan veure davant el professor. El rol del professor és d'intentar parlar amb ells i tractar-los de forma tranquil·la, no alterar-se i demostrar que no estan lluny d'aprendre... el fet de ficar-se més endins del rol alumne el permet apropar-se a ells i així, indirectament, transmetre els coneixements que vol.

“Hyab”
Una noia musulmana que s'incorpora a un institut i una classe nova on hi ha tot tipus d'alumnes. La noia no es vol treure el Hyab i una professora intenta que se'l tregui dient-li que ningú no ho du posat i que, per tant, ella tampoc ho ha de dur.
La noia no se'l vol treure, tot i que els seus pares també intenten que se'l tregui. Després d'haver estat parlant amb la professora i de sentir que si no se'l treia seria la “rara” de la classe, decideix treure's el Hyab i entrar a la classe.
La forma de dialogar de la professora i les paraules que utilitza són les més adients? Vol ajudar-la i vol que sigui igual que els de la seva classe o bé ho vol perquè no el dugui posat?
Personalment, per una part, observo la postura de la professora i penso que intenta
que la noia s'integri sense cap problema, per altra banda, penso : no pot integrar-se amb el Hyab, si, realment, el porta perquè ella ho vol?. No és igual que els demés encara que el porti, o és que el mocador la va diferent persona?
Crec que no hauria d'haver cap inconvenient en que el porti, sempre i quan sigui ella mateixa qui s'ho hagi posat.
Es tracta d'ajudar o bé de manipular? Pel bé de la noia o el bé de l'escola
“Children see Children do”
És un vídeo bastant real, per no dir totalment real. Cerc que parla per sí mateix no caldria ni comentar-lo. És la realitat, la relació que trobem entre els adults i els nens: és aquesta! Els adults són, aparentment, els “educadors” i els nens són els educands. Per tant, els educadors han d'actuar de manera conscient , sabent que al seu darrere sempre el segueix un educand, i que per tant, el copiarà o intentarà fer el mateix que fa l'adult. Un bon exemple, és una bona educació. De totes maneres, si l'educand és el fruit resultant de l'educador i l'educador som o són tots, aleshores caldria mirar de modificar la educació.

5/5/09

CHISTES PEARA JÓVENES?

Eutanasia en los jóvenes
Anoche mi madre y yo estábamos sentados en la sala hablando de cosas de la vida... entre otras...
estábamos hablando del tema de vivir/morir.
Le dije: 'Mamá, nunca me dejes vivir en estado vegetativo, dependiendo de máquinas y líquidos de una botella. Si me ves en ese estado, desenchufa los artefactos que me mantienen vivo. PREFIERO MORIR'.
¡¡Entonces, mi madre se levantó con cara de admiración... Y me desenchufó el televisor, el DVD, el cable de Internet, el PC , el mp3/4, la Play-2 , la PSP, la WII, el teléfono fijo, me quitó el móvil, la ipod, el Blackberry y me tiró todas las cervezas!!!
¡¡La madre que la parió!!...¡¡¡¡CASI ME MUERO!!!!
-------------------------------------------------------------------------------------------------

Serà com sigui aquest chiste, però si mirem des d'un punt pedagogic, què ens diu?

JOVE = play, DVD, televisió, mp3, mp3, mp4, wii, ipod, psp, música, menjar.... en definitiva: Jove és igual a diversió i res més????

per una part em sembla bé aquesta comparació del chiste perquè per desgràcia té gran part raó: és la visió que estan donant al seu voltant i a tota la societat. Pero per altra banda, més pena em fa saber que aquests hàbits venen per culpa de la societat. Sí, aquesta societat que no fa més que mostrar que el més bonic a fer és jugar a un videojoc....

Nota!! no estic criticant els videojocs en sí, sinó l'ús que es fa d'ells sense cap mena de mida! Així se sap com estaran les ments i les idees dels joves... futurs representants o empresaris?

Manipulació ? o crida d'atenció?

¿ Manipulación o llamada de socorro, de atención de sus padres? (opinió personal)

Creo que el pequeño sólo intenta llamar la atención de su madre, ya sea por aburrimiento, falta de cariño o berrinche. Muchos ven este acto como un acto de manipulación sus padres, pero yo no veo nada de esto. Se observa un niño que llora y se tira al suelo en cuanto ve a su madre porque quiere que ésta se fije en él y le preste atención, eso no quiere decir que el niño quiera ponerse por encima de ella ni intentar manipularla. Algunas veces esto lo hacen porque se sienten solos o necesitan atención y creen poder tenerla de esta manera.

No veo mal estas actitudes siempre y cuando el niño sea consciente de ellas y sepa que está mal, por lo tanto nos queda la esperanza de que aprenda a no hacerlo más; no obstante, seria un caso más notable o preocupante si el niño lo hace ya por instinto y no sabe que está haciendo mal, por lo que pasaría a ser un problema quiza de trastornos de atención y, posiblemente, no tan sencillo de tratar.

¿ Qué es el THA? ( http://www.mipediatra.com.mx/atencion.htm)

Algunos niños presentan trastornos en la atención que generalmente se acompañan de hiperactividad aunque esta no siempre se manifiesta.
Los niños con trastornos de la atención tienen problemas para controlar su comportamiento y su rendimiento escolar puede ser bajo, lo que representa un reto para sus padres, maestros, pediatras y para ellos mismos.
¿Qué es el Trastorno de la atención con hiperactividad? El Trastorno de la atención con hiperactividad (TAH) es un problema vinculado al comportamiento, que caracteriza a los niños como impulsivos, muy activos o inquietos y con muy poca o nula capacidad para mantener la atención, a lo que se conoce también como niños con atención dispersa, su inteligencia en la mayoría de los casos es normal o superior al promedio, en ocasiones se altera su aprendizaje, sin que necesariamente este sea un trastorno del mismo.
Se ve con mayor frecuencia en los niños que en las niñas y los afecta principalmente en la edad preescolar, ellos saben que su comportamiento es de un niño muy travieso y que le es difícil controlarse, conducta que los padres deben entender para brindarles todo el apoyo y oportunidades para su desarrollo.
En algunas ocasiones puede confundirse con la actitud que manifiesta el niño para llamar la atención de los padres, sin embargo esta es temporal y generalmente se asocia a un cambio en la dinámica familiar.
¿Cómo sé si mi hijo tiene trastornos en la atención con hiperactividad? Las manifestaciones del TAH generalmente se inician a los tres años y es necesario descartar antes que nada otros problemas médicos emocionales.
Los niños con TAH tienen problemas para poner atención, son traviesos y generalmente muy activos, algunos no ponen atención y son impulsivos pero no hiperactivos, todos los niños actúan alguna vez de esta manera pero con TAH lo hacen la mayor parte del tiempo. Aun cuando pueden mostrar signos de TAH a una edad temprana, se identifica cuando empieza a ir a la escuela, al enfrentarse con las estructuras y reglas de conducta.
No existe un solo examen para diagnosticar TAH, se requiere una historia completa de la salud del niño, de su comportamiento en la casa y la escuela, información de los maestros y un examen médico cuidadoso. En el siguiente cuadro se enlistan las principales manifestaciones de TAH; si observas varias de estas en tu hijo por seis meses o más, debes consultar al pediatra. El TAH puede ser difícil de identificar y puede tomar algún tiempo antes de poder identificar y puede tomar algún tiempo antes de hacer el diagnóstico.
Niños de 3 a 5 Años de Edad
*Están constantemente en movimiento
*Es difícil que permanezcan sentados mientras comen
*Juegan por espacios breves de tiempo
*Pasan rápidamente de una actividad a otra
*Tienen dificultad para responder una sencilla orden
*Juegan en forma desordenada y más escandalosamente que otros niños
*No paran de hablar y constantemente interrumpen a los demás
*Tienen problemas para compartir y esperar
*Toman las cosas de los demás sin permiso
*Se "portan mal" frecuentemente
*Tienen problemas para conservar amigos
*Los maestros los etiquetan como "difíciles de manejar" o con "problemas de comportamiento.
Niños de 6 a 12 años
* Frecuentemente realizan actividades peligrosas sin considerar las consecuencias
*Son muy inquietos, se suben y bajan sin descanso en las sillas y constantemente se levantan en el salón de clases
*Se distraen con mucha facilidad y no terminan lo que se les pide
*Tienen problemas para seguir instrucciones
*Juegan de una forma agresiva
*Hablan en el momento inapropiado y responden abruptamente a las preguntas que se les hacen
*Tienen dificultad para esperar su turno en juegos o en actividades de grupo
*Son desorganizados y constantemente pierden las cosas, son "descuidados" tanto en la escuela como en la casa
*Tienen un desempeño inconsistente en la escuela
*Son socialmente inmaduros, con pocos amigos
*Los maestros los identifican como "faltos de motivación" "perezosos", "que se duermen de día" o "con problemas de comportamiento".
¿Cómo se maneja el Trastorno de la Atención con Hiperactividad (TAH)?
El tratamiento temprano ayuda al niño a crecer felizmente, aun con este trastorno, su comportamiento atípico de ahora le ayudará más tarde a tener éxito. Muchos niños con TAH escogen carreras que se adapten a su comportamiento. La ayuda y el apoyo que hoy reciban de sus padres, maestros y pediatras será fundamental.
El comportamiento de los niños con TAH puede crear tensión en los padres y la familia; sin tratamiento continuará afectando a toda la familia; tú puedes ayudarlo estableciendo horarios diarios para levantarse, comer, bañarse, ir a la escuela y dormir, sé consistente con él; en lo posible evita enfrentarlo a situaciones que pueda sobreestimularlo. Los niños con TAH principalmente llaman la atención de sus padres cuando hace algo mal, es importante recompensarlos con palabras amables, abrazos y regalos ocasionales ante un comportamiento positivo, esta clase de reforzamiento y el amor de sus padres, familia y amigos ayudará a tu hijo a sentirse bien consigo mismo.
Nunca son recomendables los castigos físicos, como nalgadas, bofetadas o golpes, en lugar de esto es más efectivo usar técnicas de disciplina, trata de ignorar su comportamiento y ambos continúen con alguna actividad, dale tiempo al niño de que se tranquilice, habla con él acerca de su comportamiento y asegúrate que entienda las consecuencias del mismo.
* Terapia de juego. Puede ayudar a tu hijo cuando manifiesta miedo o ansiedad.
* Ejercicios físicos especiales. Generalmente tratan de mejorar la coordinación e incrementan la habilidad de controlar actividades que puedan sobreestimularlos, son efectivos en la medida que los padres pongan atención al niño e incrementa así su autoestima.
* Dietas especiales. Se basa en la idea de que ciertos alimentos causan el trastorno, estas dietas se encaminan hacia grupos específicos de alimentos como aditivos, azúcar y comidas como maíz, nueces, chocolate, pescado o cereales.
Existen evidencias científicas que estas dietas funcionan; son saludables y no hacen daño, pueden emplearse pero recuerda que no van a resolver los problemas.
* Solamente se conoce en la actualidad que algunos embutidos pueden desencadenar en ellos esta conducta. Debes estar seguro que el tratamiento es necesario y evitar las terapias de megavitamina, vitaminas especiales y suplementos minerales, habla con el pediatra antes de cualquier terapia sin medicamentos.
Los medicamentos que mejoran su atención son muy útiles en su tratamiento; puede ser extraño darle estimulantes a los niños con hiperactividad, pero sorprendentemente llegan a ser más quietos y más atentos.
El medicamento que más se usa para los niños en edad escolar es Ritalin (hidrocloruro de metilfenidato), otros son Dexedrina (dextroanfetamina), tricíclicos y clonidina. Si bien estos medicamentos no son adictivos, pueden tener efectos secundarios como dolor de cabeza, pérdida de sueño y apetito y depresiones; deben utilizarse únicamente bajo la vigilancia del pediatra, neurólogo y psiquiatra.
No debe de ser la única medida que se tome. ¿Cómo ayudar a los niños con TAH en la escuela?
La estructura y las reglas de conducta en los salones de clase generalmente son difíciles de aceptar, también se aburren y frecuentemente necesitan un reforzamiento constante para completar sus tareas, trabaja constantemente con los maestros para ayudar a tu hijo.
Los grupos pequeños son mejores, en la medida que sea posible un maestro privado le ayudará, pueden hacer en 30 minutos o una hora con un tutor lo que durante un día entero en la escuela. Es importante enfatizar que los niños que presentan TAH no son tontos, pueden ser desorganizados o poner poca atención, pero esto es resultado del trastorno, no de su habilidad de aprender.
Una vez diagnosticados y tratados, pueden ir muy bien en la escuela. Si el pediatra, los maestros y los consejeros trabajan juntos y tu hijo tiene apoyo de la familia y los amigos, mejorará notablemente. Trastornos de atención sin hiperactividad Los niños con trastornos de la atención sin hiperactividad tienen los mismos síntomas que los de TAH, pueden ser flojos, ansiosos, tímidos o poco motivados: los problemas en la escuela son comunes y frecuentemente los etiquetan como "perezosos" o "retrasados".
Se necesita el mismo tratamiento que para los niños con TAH, ya que responden bien a los medicamentos estimulantes y pueden también mejorar con tratamientos sin medicamentos. Habla con el pediatra si piensas que tu hijo tiene trastornos de la atención sin hiperactividad.

4/5/09

SANT JORDI PATRÓ DE CATALUNYA





La llegenda catalana del drac i la princesa


Com ja saps, Sant Jordi era un soldat romà nascut a Capadòcia (actual regió de Turquia) i és el gran protagonista d’una gran gesta cavalleresca que se situa a Líbia, però que la tradició catalana creu esdevinguda a la població de Montblanc (Tarragona). Diuen que assolava els voltants de Montblanc un monstre ferotge i terrible, que posseïa les facultats de caminar, volar i nedar, i tenia l’alè pudent, fins al punt que des de molt lluny amb les seves alenades enverinava l’aire, i produïa la mort de tots els qui el respiraven. Era l’estrall dels remats i de les persones i per tota aquella contrada regnava el terror més profund. Els habitants van pensar en donar-li cada dia una persona que li serviria de presa, i així no faria l’estrall a tort i a dret. De fet, la llegenda diu, que el sistema els hi va sortir d’allò més bé, però el que era realment complicat, era trobar una persona que cada dia es deixés menjar per aquell monstre. Tot el veïnat va decidir doncs, fer cada dia un sorteig entre tots els habitants de la vila i que aquell que destinés la sort seria lliurat a la “simpàtica” fera. Així es va fer durant molt de temps, i el monstre se’n devia sentir satisfeta, ja que deixava de fer els estralls i malvestats que havia fet abans. Però... vet aquí que un dia, la sort va voler que la filla del rei fos la destinada. La princesa era jove, guapa, fina ... ciutadans hi hagué que es van oferir a substituir-la, però el rei fou sever i inexorable, i amb el cor ple de dol, va dir que tant era la seva filla com la de qualsevol dels seus súbdits i s’avingué que fos sacrificada. La donzella sortí de la ciutat i ella soleta s’encaminà cap al llac on hi residia la fera, mentre tot el veïnat, desconsolat i afligit, mirava des de la muralla com se n’anava al sacrifici.
Però fou el cas que, quan va ésser un xic enllà de la muralla, se li presentà un jove cavaller, cavalcat en un cavall blanc, i amb una armadura tota daurada i lluent. La donzella, tota preocupada, li digué que fugís ràpidament, ja que per allí rondava un monstre que així que el veiés se’l menjaria. El cavaller li digué que no temés, que no li havia de passar res, ni a ell ni a ella, ja que havia vingut expressament per combatre la fera i així alliberar del sacrifici de la princesa, com també a la ciutat de Montblanc. La fera, va sortir de cop i volta amb gran horror de la donzella i amb gran goig del cavaller. Aquest, amb un bon cop de llança el va malferir. El cavaller, que era Sant Jordi, lligà el monstre pel coll i la donà a la donzella perquè ella mateixa la portés a la ciutat, i la fera seguí tota mansa i atemorida. La llegenda explica fins i tot, que els veïns de Montblanc havien vist tota aquella gesta des de la muralla i que rebé amb els braços oberts a la donzella i el cavaller. A la plaça major del poble, els veïns van acabar de rematar aquell ferotge animal.
Es diu que el rei va voler casar la seva filla amb Sant Jordi, però que aquest va replicar-li tot dient que no la mereixia i que la seva visita en aquella ciutat era perquè havia tingut una revelació divina sobre la necessitat urgent de salvar aquella vila del monstre. Recomanà al rei i als seus vassalls que fossin bon cristians i que honressin i veneressin Déu tal com mereixia. Desaparegué misteriosament tal i com havia vingut.
Aquesta, és amic cibernauta, la versió catalana ambientada a Catalunya, de la cèlebre llegenda de Sant Jordi, i que no és més que una adaptació de l’autèntica narració llegendària que va escriure Santiago de la Vorágine al segle XII en la seva obra titulada “La Leyenda Dorada”. Curiosament, en aquesta versió catalana, es diu que aquest acte heroic es va arribar a conèixer per tot el món, i que l’emperador romà va fer cridar a Sant Jordi, que era soldat seu, perquè li expliqués la raó d’aquella gesta. Ell, sense cap mena de problema, li va dir que ho havia fet per revelació divina, de Déu i del seu fill Jesucrist. Això va irritar a l’emperador i el va fer matar per declarar-se cristià. També cal dir que una llegenda de semblants característiques s'explica sobre Sant Mer, un sant molt venerat al Pla de l'Estany.

La representació de la llegenda a Montblanc (Tarragona)
La Representació de la Llegenda de St. Jordi, és un macro-espectacle que es celebra cada any en la part més alta de la vila de Montblanc, en un marc incomparable, que és el conjunt arquitectònic del recinte enmurallat de la vila ducal, un dels més ben conservats de Catalunya. En aquest espectacle de llum, so, efectes sonors i visuals, pirotècnia, i moltes coses més, hi participen més de 500 persones, totalment vestides segons els cànons de l'època medieval, entre els quals s'hi poden trobar nobles, gent del poble, clero, jueus, etc... i els més importants; el Rei, la Reina, la Princesa i Sant Jordi. L'acció de la llegenda se situa a l'època Medieval. El Rei, la Reina i la seva filla, la princesa, viuen a la vila en el seu palau, la casa Reial. A més, tres cases nobiliaries de la població, (la casa Alenyà, la casa Vilafranca i la casa Gener) seran testimonis de la lluita del drac ferotge amb el cavaller St. Jordi, per tal de salvar a la Princesa, que s'havia ofert a la bèstia en sacrifici a partir d'un sorteig que incloïa a totes les persones que habitaven a la vila.
Pots rebre més informació sobre aquesta representació a la següent web: http://www.setmanamedieval.org/

Culte, devoció i festa de Sant Jordi a Catalunya
Els inicis del culte a Catalunya comencen quan l’abat Oliva va consagrar l’any 1032 un altar en honor al sant al monestir de Ripoll. D’entre les primeres capelles documentades històricament que es van alçar hi ha la de Sant Jordi de Lloberes, a la comarca del Bages, el 1053. No cal oblidar la capella de la Generalitat de Catalunya que data de meitat del segle XV, per la seva importància social.En un principi, pel segle XIII, la devoció a Sant Jordi la tenien principalment els cavallers. Per aquest motiu, van néixer diferents ordes cavalleresques de Sant Jordi, com la de Sant Jordi d’Alfama, fundada el 1201 per Pere II de Catalunya i Aragó.
La Generalitat de Catalunya en el seu dietari del 17 d'abril de 1456, va declarar el 23 d'abril públicament com a dia de festa i dos segles més tard, el 1667, el Papa Climent IX aprovà oficialment que el 23 d'abril fos dia festiu a casa nostra, tot I que avui en dia sigui feiner. Fa temps, era costum que es representessin obres teatrals sobre la vida del sant, balls i processons. Fins i tot, i d’entre les moltes curiositats que hi ha, es diu que fa molts segles era tradició a l’Empordà, que els nois que ja estaven a l’edat de casar-se tenien el dret d’aixecar-se de bon matí i entrar a les cases de les noies. Si aquestes encara estaven dormint al llit, eren convidades a la força a ballar a fora el carrer (encara que anessin amb camisa). Com ets pots imaginar, les noies, aquest dia, s’aixecaven ben aviat per tal de no ser sorpreses. Per què no tornem a instaurar-ho?

Patronatge de Sant Jordi

Sant Jordi és per excel·lència el patró dels enamorats a Catalunya gràcies a la gran gesta del sant de salvar la princesa d’aquell monstre ferotge. Sembla que Sant Valentí fa la “vista grossa” i li cedeix aquest protagonisme al seu “col.lega”. Tot i que alguns catalans ho celebren tant el 23 d’abril com el 14 de febrer. Per Sant Jordi, el noi li regala una rosa a la seva “princesa” i aquesta li regala un llibre.D’on ve la tradició de regalar la rosa? Doncs la cosa no està gaire clara, alguns diuen que va néixer de la "Fira dels Enamorats" que se celebrava a Barcelona pel segle XV. Amb certesa es pot dir que ja per aquest segle, el XV, es repertien roses a totes les senyoretes que assistien a la missa que se celebrava a la capella que el sant té al Palau de la Generalitat.
Sant Jordi és també el patró dels cavallers i dels escoltes. Se l’invoca a l’hora de beneir una casa nova i també contra les aranyes. L’ havien tingut com a patró els oficis antics que intervenien amb armes i armadures. Els pagesos (tot i que ja tenen a Sant Isidre i Sant Galdric), també el poden invocar perquè els faci granar l’ordi. D’aquí aquella pregaria: “Gloriós Sant Jordi, jo tinc un camp d’ordi fresc i gemat; feu-nos la gràcia que arribi ben granat”. L'onomàstica és el 23 d'abril.


Refranys per Sant Jordi

El camp, l’agricultura, són les bases de refranys catalans com aquests:“Bon sol per Sant Jordi i per Sant Marc, podràs beure el vi a raig”, “Per Sant Jordi vigila ton ordi; si en veus una espiga aquí, altra espiga allà, vés-te’n a casa, que prou ordi hi haurà”, “Quan per Sant Jordi gela, mal any de peres”, “No diguis hivern passat que Sant Jordi no hagi passat”, d’entre molts altres.


El dia del llibre


La festa del Dia del Llibre té un orígen a Catalunya. Va començar a celebrar-se el 7 d'octubre del 1926 en commemoració del naixement de Miguel de Cervantes a instàncies de l'escriptor I editor valencià, afincat a Barcelona, Vicent Clavel Andrés que ho va proposar a la Cambra Oficial del Llibre de Barcelona. El 6 de febrer d'aquell any, el govern espanyol presidit per Miguel Primo de Rivera ho aceptava i el rei Alfons XIII firmava el Reial Decret que instiuïa la "Fiesta del Libro Español". L'any 1930 es va traslladar la data al 23 d'abril, dia de la mort de Cervantes. Més tard, el 1995, la Unesco instituïa el 23 d'abril com el Dia Mundial del Llibre i dels Drets d'Autor. Cal recordar que un 23 d'abril també va morir Josep Pla i William Shakespeare. Tot Catalunya es vesteix de roses i llibres. Els passeigs i carrers principals de les nostres viles estan plens de parades amb llibres i roses que donen un aire festiu i alegre a la celebració.